Una Xarxa Comunitària de Cures és un projecte format per persones i iniciatives existents que s’organitzen per compartir espais, gestió i temps de cures pròpies, cap a les altres persones i cap a l’entorn creant una organització social de suport mutu en un territori pròxim.
Aquesta xarxa té com a objectiu principal millorar la vida quotidiana i l’autonomia de les persones des d’una perspectiva ecofeminista. Cada grup de persones defineix com viure d’una forma més col·lectiva i com es corresponsabilitza de les seves necessitats i del seu territori. Sense les persones no és possible desenvolupar aquesta xarxa!
Des d’una perspectiva feminista
Vivim en una societat on existeixen profundes desigualtats estructurals fruit d’un sistema patriarcal, capitalista, racista i colonial, en què a partir de les diferències es construeixen privilegis i opressions, depenent de si som dones, homes o persones amb altres identitats, però també d’altres categories estructurants.
Els espais on desenvolupem les nostres vides reprodueixen, legitimen i perpetuen desigualtats i relacions de poder estructurals. Per això, és necessària una aproximació des d’una perspectiva feminista interseccional que analitzi aquestes desigualtats i proposi transformacions dels nostres entorns per a garantir el dret a una vida digna per a totes les persones, i en particular de les dones i altres identitats que han estat històricament excloses i invisibilitzades.
Des de l’urbanisme feminista proposem un canvi de prioritats en la construcció dels nostres entorns pròxims posant la vida quotidiana de les persones al centre de les decisions urbanes. Posar la vida quotidiana de les persones al centre significa dissenyar ciutats, barris, pobles i territoris que responguin al treball no remunerat de cures, domèstic i reproductiu, i alhora reivindicar que aquest treball ha de ser responsabilitat social i pública i no exclusiva de les dones. A Catalunya, les dones encara avui dediquen el doble de temps al treball domèstic i de cura que els homes.
Espais, gestió i temps de suport a les cures
Per a donar suport a les cures de les persones que formen part de la xarxa es generen espais compartits distribuïts en diferents punts del territori pròxim, per exemple, espais de trobada d’iniciatives existents, utilitzant les plantes baixes d’edificis, solars buits, edificis en rehabilitació, locals socials, equipaments, etc.
Hi ha dos tipus d’espais o infraestructures per a desenvolupar segons ha descrit Helen Jarvis (2015): aquelles activitats que necessiten d’un suport físic i més visible, anomenades infraestructures dures i, per altre costat, les infraestructures toves, que són les estratègies socials per a compartir la vida quotidiana de gestió i ús del temps que no necessiten un espai delimitat sinó una altra forma d’organització.
La dimensió comunitària de les iniciatives pot tenir diferents agents que participen actuant en diferents rols.
La xarxa pot estar formada només per persones veïnes, grups o entitats que siguin les impulsores de l’autogestió, o pot tenir suport de recursos per part de les administracions o altres entitats privades.
Cap una societat més corresponsable amb les cures:
Aquesta xarxa treballa per la construcció d’una societat més corresponsable amb les cures:
- Donant el mateix valor a totes les esferes de la vida
- Reconeixent el valor social del treball reproductiu
- Trencant la divisió entre l’espai públic-privat
- Millorant la salut i el benestar de les persones a través del disseny dels nostres entorns
- Prioritzant la participació activa de les dones en la construcció del seu entorn
I en un futur on també s’involucri diferents tipus d’habitatges, privat o col·lectiu, per poder contribuir a trencar públic/privat generant un nou mercat d’habitatge cooperatiu feminista, en un entorn ja construït rehabilitant el parc actual, a través d’una nova forma d’organització social.